EL SÒL
El sòl és un dels components bàsics de un ecosistema. És la capa superficial de la litosfera resultant de la interacció de la hidrosfera, atmosfera i biosfera.
El sòl és important per diferents motius:
- es la capa fèrtil (nutrients, minerals i aigua) on creixen les plantes, els arbres i on
cultivem els nostres aliments i fibres tèxtils.
- produeix el reciclatge dels residus i els converteix en matèria mineral i nutrients
- filtra i depura l’aigua i les substàncies contaminants
- aporta matèria primera per a diferents activitats, com l’argila per a fer ceràmica o
arena per a fer vidre.
- és un gran magatzem d’aigua
- forma part activa en els cicles dels nutrients, així com del carboni, el fòsfor o
el nitrògen.
El sòl es imprescindible per a la vida! (Porta el al. , 2003)
No obstant de la mateixa manera que el sòl augmenta i es produeix, també pot sofrir processos de degradació que provoquen una disminució del potencial de les seves funcions. Exemples de degradació del sòl hi són la contaminació, salinització, sodificació o l’erosió accelerada. Aquest processos poden produir-se per de manera natural o per actuació antròpica.
Que és l’erosió?
L’erosió es la pèrdua dels materials del sòl. Es deguda a l’acció de l’aigua (erosió hídrica) o del
vent (eòlica) que arrastren els materials de la superfície terrestre.
L’erosió del sòl és un procés natural de la Terra, que actua molt lentament i és la responsable de la forma de les muntanyes i els continents i de l’aport de sediments que fertilitza les planes allà on arriben. Degut a que el procés lent hi ha temps suficient per a que al mateix temps es cree de nou.
L’erosió accelerada i que produeix degradació del sòl és quan es produeix a una taxa major que la producció del sòl.
Malauradament les taxes de producció del sòl encara no estan ben estudiades. No obstant, hi ha vegades en que comprovem amb mesures que l’erosió es major que en un moment anterior i també podem considerar que hi ha erosió accelerada.
Hi ha diferents factors que contribuiran a que després de les pluges els sòl i tots els seus nutrients siguen arrancats amb més intensitat que anteriorment i siguen arrastrats vessant avall per la torrentera. Aquest factors són:
- pèrdua de la cobertura vegetal (el més important)
- repel·lència a l’aigua del sòl
- canvis en la estructura del sol
- encostrament del sòl
Certes activitats humanes com el sobrepastoreig, la mineria, l’ús agrícola dels camps, els incendis forestals etc. propicien que el sol es quede descobert i desagregat siguent més vulnerable a l’erosió.
Erosió després dels incendis
Després d’un incendi forestal es produeix un canvi súbdit en un ecosistema. La vegetació desapareix i el seu residu, les cendres, cobreixen el sòl.
A més de la desaparició completa de la vegetació, el sòl ha patit unes transformacions que canviaran segons la intensitat o temperatura a la que ha arribat durant l’incendi.
El pH i la quantitat de nutrients canvien, la matèria orgànica que es molt important per a mantenir una bona estructura porosa del sol, es redueix. El sòl passa a ser més compacte , la porositat disminueix i en determinades ocasions es sòl es pot convertir en repel·lent a l’aigua. Tot això comporta una reducció de la capacitat de retenció d’aigua i per tant de la infiltració que unit a la falta de vegetació que ja no reté el sòl provoca elevades taxes d’erosió fins que la vegetació torna a aparèixer.
La pèrdua del sòl és un dels major problemes desprès d’un incendi forestal ja que sense sòl
la vegetació no pot créixer. Es per tant que hi ha tècniques per a reduir-la després dels incendis. Un exemple
son les barreres de troncs (els mateixos troncs cremats) perpendicularment a la pendent de la vessant que sostindran el sol arrancat de la pluja. L’altra manera d’evitar la erosió es intentant que la vegetació cresca el més ràpid possible.
Els ecosistemes mediterranis estan adaptats als incendis forestals i excepte en ocasions de degradació elevada i un sòl molt fi la suficient vegetació per a evitar la erosió del sol torna en el període d’un any. Es per tant que no sempre s’ha d’actuar i especialment repoblar les nostres serres. La major part de vegetació rebrotarà o germinarà després de l’incendi. En la majoria dels casos les taxes d’erosió mesurades al cap d’un any de l’incendi son entre10-1 Mg-1 any-1 que son baixes comparades amb les taxes d’erosió dels camps de cultius nuus de vegetació (22-55 Mg-1 any-1),enderrocaments de mines (100 Mg-1 any-1) o pistes forestals i tallafocs (100 Mg-1 any-1) (Cerdà i Bodí,
2007)
Així un dels factors que més erosió pot provocar després d’un incendi és la intromissió de la
succió natural, es a dir, l’entrada de maquinaria per a repoblar, talar els arbres cremats o
instal·lar la línia d’alta tensió, per exemple. El sòl el troba malmès després de l’incendi i s’ha de deixar
que es recupere. Si s’ha d’actuar ha de fer-se de la manera mes subtil possible i la remoció del sòl que provoca la maquinaria provocaria llavors les taxes d’erosió inacceptables.
S’ha de indicar que segons el ministeri de medi ambient, tenim el potencial de patir desertificació a la nostra zona degut a la força erosiva de les nostres pluges torrencials mediterrànies, les pendents acusades i el tipus de sòl. No obstant açò no ocorrerà sempre que mantinguem els sòl amb vegetació i amb la millor
qualitat possible.
Cerdà A, Bodí MB. 2007. Erosión hídrica en suelos afectados por incendios forestales.
Pages 71 - 118 in Mataix-Solera J, ed. Incendios forestales, suelos y erosión hídrica,
Caja de Ahorros del Mediterráneo CEMACAM Font-Roja Alcoy.
Porta J, Lopez-Acevedo M, Roquero C. 2003. Edafología para la agricultura y medio ambiente:
Ediciones Mundi Prensa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario